Pròtesis assolibles per a tothom.

En l'última entrada us he deixat un enllaç on parla de pròtesis elaborades amb impressores 3D.

Ara us deixo un vídeo, que val molt la pena veure, on surten diferents casos de nens amb aquest tipus de mans. 

És un vídeo molt emotiu, ja que es pot veure com per a un nen poder agafar alguna cosa que abans no podia, poder escriure o dibuixar, o poder jugar a un esport, el fa feliç. Fa que valoris tot el que tens i la sort que tens de tenir salut i de poder fer el que vulguis. 

Aquí us deixo el vídeo: 

  

Pròtesis amb impressores 3D.

Fa uns mesos van començar a sorgir les primeres mans creades amb impressores 3D, això permet un gran estalvi en les pròtesis i per tant que siguin assolibles per a tothom que ho necessiti.

En la meva opinió penso que és una gran idea, i que això revolucionarà aquest àmbit. 

Actualment una pròtesis d'una mà completa pot tenir un preu de més de 4000$, això fa que molta gent ho necessita no se la pugui permetre. 

Aquí us deixo un enllaç amb una notícia que parla sobre un cas particular d'aquest fenomen: 

http://www.emol.com/noticias/tecnologia/2015/03/31/710716/impresion-3d-permite-que-una-nina-de-7-anos-tenga-una-mano-robot.html

Ja només falten els sensors!

Gràcies al meu tutor de recerca ja tinc la placa d'arduino que em feia falta per a fer tota la programació. 

Ara l'únic material que em falta són els sensors de flexió, que els obtindre gràcies a la meva germana, que treballa en una empresa de logística. 

Ja tinc més contacte amb aquest tema, ja que a l'assignatura de tecnologia industrial estem fent el tema de sistemes digitals, i ara ja estic molt més tranquil·la que al principi. 

Ja estan totes les idees ben organitzades, a diferència de quan vaig començar, que era tot un caos! 

Dilluns dia 21 de setembre aniré a la biblioteca de la UAB a recollir informacio sobre la tecnologia biomèdica, espero que em sigui útil. 

Aquí us deixo una foto de la placa d'arduino que m'ha deixat el meu tutor: 

Comencem amb els plànols.

Abans de començar la part pràctica cal fer el disseny de com vull que sigui la mà, perquè sigui proporcional i no hi hagin errors amb la part mecànica. 

Faré dos tipus de plànols. El primer serà un disseny elèctric de la mà, on s'indicaran com van els motors, la seva potència; tot el treball elèctric. El segon serà un disseny mecànic de la mà, on s'indicarà com fa cada moviment, és a dir, tot el seu funcionament. 

Estic fent els plànols amb el programa AutoCad, ja que permet la utilització de moltes eines de disseny que necessito i que altres programes no em poden aportar. 

Aquí us deixo una fotografia on podeu veure l'inici de la estructura de la, i al costat, una mà de fusta que m'ajuda molt per a poder observar cada moviment al detall i les seves proporcions. 

Noves idees.

Després de buscar informació i exemples per la web, he decidit que la mà anirà connectada a un guant.

Aquest guant tindrà uns sensors que captaran els moviments, i la mà robòtica el que farà serà imitar aquests moviments.

Els sensors seran de flexió, de manera que captaran la flexió dels dits. 

La idea és que qualsevol persona posant-se el guant podrà fer moure la mà, ja que aquesta farà exactament els mateixos moviments que faci la persona.

Aquí he fet un esquema  perquè us feu la idea del que vull fer. 

Com podeu veure la mà amb els sensors va connectada a la placa, on també està connectada la mà robòtica. 

D'aquesta manera la persona que porti el guant podrà enviar la informació de moviment a la placa i aquesta enviar-la al robot. 

Tota aquesta feina serà elaborada mitjançant programació.

Poc a poc s'aclaren les idees i d'aquí

 res començaré a fer les primeres pràctiques. 

Aniré penjant cada vídeo de totes les pràctiques que faré, i així podreu veure els passos del muntatge de la mà.  

El cervell de la mà.

Una de les parts més importants de la mà es la placa d'arduino. 

Aquest element dóna les ordres per tal que la mà es mogui. Anirà connectada a aquesta placa: 

La placa anirà connectada a l'ordinador, que mitjançant un programa informàtic de programació podrem donar les ordres al robot. 

Des del meu punt de vista aquesta és la part més complicada de la construcció de la mà robòtica, ja que els coneixements que tinc d'aquest àmbit no són gaire amplis. Tot i així em veig molt motivada per treure el treball endavant i aprendre el que faci falta per fer que funcioni!

Cal saber que avui dia la programació forma part de gairebé tots els objectes que ens envolten. I aprendre a fer servir això em servirà molt per als meus futurs estudis, o sigui que ho veig molt interessant i tot i que sigui difícil m'agrada arriscar-me.  

Aquí us deixo un vídeo que mostra la importància que té la programació en el nostre entorn. Realment el video val molt la pena i és molt interessant!